ECO - SÍ 2012

Emmarcada dins de la setmana Dies d’Ecologia, l’any 2006 es va celebrar la primera Fira Eco – Sí, que era la primera d’aquest tipus i de grans dimensions que s’organitzava a les comarques gironines. Inicialment el certamen es va allotjar a la plaça de les Botxes, als jardins de la Devesa, i amb més de 100 estands s’hi podien trobar els darrers productes en alimentació ecològica, teràpies i estètica natural, a més de fomentar la bioconstrucció i l’ús de les energies renovables a la llar. Dins d’aquella edició, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) va fer la seva festa de celebració dels 25 anys, amb música i actuacions en viu que anaven des de jazz, blues, rap fins a dansa oriental.

Aquella primera edició ha estat la impulsora d’una fira més organitzada, amb més de 150 estands, i una gran quantitat d’activitats relacionades amb la sostenibilitat, l’alimentació ecològica i les teràpies naturals. Aquest saló s’ha convertit en un gran punt de trobada per tots aquells que busquen una manera diferent de consumir, i el gran nombre de visitants, més de 9.000 la darrera edició, demostra la vitalitat i la necessitat d’aquest tipus de fires. Reguem la llavor amb optimisme, humor i esperança, és lema d'enguany de la fira i fil conductor de totes les activitats, conferències, tallers i exposicions, podeu visitar-la fins demà al Palau de Fires de Girona.

http://www.firagirona.com/2012/ecosi/

Malgrat la crisi el consum de productes ecològics creixent a Catalunya

El sector agroalimentari ecològic continua creixent a Catalunya tot i la crisi. Segons el Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) la producció ecològica a Catalunya ha batut rècords aquest darrer any. El creixement més gran s'ha detectat en els cultius típicament mediterranis, com ara la vinya i l'olivera, i en totes les activitats transformadores.

Cal esmentar que el mercat global ecològic també ha augmentat. El sector creix de forma considerable als Estats Unitat i a molts països europeus, el que demostra que els consumidors cada vegada demanen més productes ecològics i responsables.

En termes generals, Catalunya no destaca en l’àmbit espanyol per destinar moltes superfícies a la producció ecològica, però si que ho fa en la inversió per a la indústria agroalimentària. Aquest sector es caracteritza sobretot per l’elaboració i l’embotellament de vins i caves, amb més de 108 cellers i un creixement del 25,58% respecte a l’any 2010. També la comercialització i la distribució, amb 94 empreses, i la manipulació i l’envasament de la producció hortofructícola, amb 65 empreses —aquest últim és el que ha patit menys augment respecte a l’any anterior, només un 10,17%.

Augment de la facturació

El sector ecològic no només ha detectat un augment en la producció sinó que també ho ha fet en la facturació que ha augmentat un 23,53 per cent del 2009 al 2010. Per sectors. El volum de facturació creix en tots els sectors, llevat del de fruiters i cítrics i el de la fruita seca que es recuperen de la forta caiguda de l'any passat. Els subsectors que més facturen són el de vins caves, sidres i altres begudes alcohòliques, seguit de la comercialització i la distribució i, en tercer lloc, cereals i manipulació, envasament i transformació de grans (12%).

Les dades de la CCPAE, que ja compta amb 24.243 productes agroalimentaris ecològics autoritzats, 3.162 dels quals corresponen al passat exercici, confirmen la solidesa del sectori ecològic català que està resisitint la crisi gràcies a un consum fidel i creixent.

El costat fosc de l'agricultura a casa nostra

Les bones dades del sector ecològic no ens han de fer oblidar que les comarques gironines lideren el creixement de la superfície de blat de moro transgènic, quan a la resta d’Europa el camí escollit ha estat precisament tot el contrari: la seva eliminació i prohibició. Les dificultats d'implantació a Europa venen motivades pel rebuig dels consumidors, agricultors i responsables polítics.

Per més informació:

Estadístiques del sector ecològic a Catalunya (2000 - 2011)

El sector agroalimentari ecològic creix a Catalunya

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) valora molt negativament l’increment de transgènics a les comarques gironines

Energia ecològica i local... Igual que amb les verdures, vaja

Les cistelles d'Olidecoop s'omplen cada setmana de productes ecològics, locals, artesanals... que ens arriben de tot el ventall de productores que hem anat coneixent i contactant al llarg d'aquests dos anys d'existència. Els beneficis socials i mediambientals de produir i consumir productes de forma respectuosa amb la natura i sense haver de recórrer llargues distàncies són enormes... els més coneguts són que afavoreixen l'economia local, les cooperatives, l'artesania o les petites empreses, que són productes més saludables per a la salut, i que comporta menys despesa energètica en el transport. I més coses: es recuperen varietats antigues de cereals, es cultiven hortalisses que no estan de “moda” i han estat expulsades dels “mercats”, es defensa un major respecte per les condicions de vida dels animals, o es creen relacions comunitàries entre persones del mateix poble o ciutat per desmarcar-se de l'individualisme social que caracteritza el capitalisme.

Doncs amb l'energia elèctrica i tèrmica, també tenim la possibilitat d'actuar d'aquesta mateixa manera: podem afavorir una implantació de les energies renovables de forma propera i fortament descentralitzada si ens ajuntem amb iniciatives col·lectives de caire energètic. El projecte que tenim més a l'abast és Som Energia, una cooperativa de consum i producció d'energia verda que va néixer l'any 2010 a Girona, i que ja té més de 1.500 socis/es. Un bon regal per aquestes dates!

El concepte és el mateix que amb la resta de productes amb els que ens abastim a Olidecoop: si comprem l'electricitat a Som Energia, o a la resta d'idees similars que puguin sorgir en el futur, estarem comprant energia renovable produïda de forma local i sense cremar combustibles fòssils i nuclears. Deixarem d'anar a l'equivalent gran superfície de les cadenes de distribució alimentària, traient una mica de pes a les agressives companyies energètiques transnacionals, i estarem fent un altre pas per sortir col·lectivament de la petrodependència que ens ofega i ens mana cap a una societat contaminada i energèticament autoritària.

Pel que fa a l'energia tèrmica, de moment tenim l'opció de l'energia solar tèrmica i la biomassa: llenya, estella o pèl·let de producció local provinent dels nostres boscos. Cal, això sí, disposar d'una caldera de biomassa o una bona llar de foc!

Per molts anys!

El passat diumenge dia 10 de juliol vam celebrar el primer aniversari de la cooperativa, tot i que de fet no va ser pas un mes de juliol, que vam començar a rebre comandes, sinó a mitjans de març del 2010, després de molts mesos de reunions a La Màquia... Potser és per això que el pastís es va rebel·lar contra el que li havíem escrit a sobre i ho va esborrar...
Començar sempre és complicat, i sovint els resultats no compensen, però no podem dir que aquest hagi estat el nostre cas. Amb un any i mig d'activitat intensa, quadrant números, fent cistelles, buscant claus i trucant als nostres entranyables productors, hem aconseguit proveir-nos d'un catàleg molt ampli de productes.
Qui hauria dit, ara fa dos anys, que arribaria un estiu que, amb l'esforç col·lectiu, podríem consumir tants productes diversos!! La llista és llarga: pasta, arròs, verdures i fruites, iogurts, flams, mató, xiitake, fruits secs, hamburgueses vegetals, bases per pizzes, liquats de civada i arròs, melmelades, sucs, llegums, carn i embotits, cervesa, vi, oli, mel, productes de neteja corporal... Buf! I ben aviat: sabó per la roba, algues, ous...
En fi, es pot dir que es tanca una primera etapa a Olidecoop... amb un local net i pintat i amb una bona il·luminació, amb nou president - després del cop d'estat de diumenge... -, amb una estructura de funcionament consolidada i amb una oferta molt àmplia de productes bàsics. Prova superada!
I a partir d'ara? Què? Tenim per endavant nous reptes, coses a millorar, càrrecs a rellevar, número de socis per ampliar... Ens prenem l'agost per anar-hi pensant...
Felicitats a tothom!

Visita a Can Torres

El matí de diumenge, 3 d'abril, vam visitar la finca de Can Torres, situada a Vilartolí - Sant Climent Sescebes-, a les faldes del massís de l'Albera. Vam passar una estona molt agradable amb la Bàrbara, i vam aprendre moltes coses sobre tot el procés d'elaboració del vi. Realment, la viticultura i l'enologia són unes arts complexes i apassionants, que es perfeccionen a còpia d'experiència i molta estima per la terra.
En aquestes fotografies podeu veure la premsa que hi ha al celler vell. Ara estan acabant les obres d'un altre espai restaurat, on hi ha les tines antigues, que han estat dividides en més compartiments, i que serveixen per fer la primera fermentació del raïm - un cop extreta la rapa-, i per fer-hi la fermentació del most després de ser premsat.

Aquestes són algunes de les vinyes per on vam passejar. Tot i que en tenen alguna situada a Vilajuïga, la majoria són a la mateixa finca, connectats per senders tortuosos senyalats amb fites en forma de petits dolmens de colors vius. Hi ha un estany preciós - l'estany de la Gutina-, i un parell de dòlmens importants, i més amunt el gran menhir de la Murtra, que no vam tenir temps de descobrir. Com podeu veure, algunes de les vinyes estan emparrades, i d'altres sense emparrar. Les varietats que cultiven la Bàrbara i en Joan Carles són diverses: ull de llebre, carinyena, i sobretot la garnatxa, la varietat autòctona de l'Empordà.
Amb la varietat de garnatxa roja fan un vi dolç que vam tenir el plaer de tastar i que passava molt bé. Massa bé. Vam tastar també el vi jove Demontre -dimoni-, que també era boníssim, lleugerament àcid, molt agradable. No som grans experts en vins, però ens van semblar que tenien molta qualitat. També vam tastar un altre vi, més envellit, que evidentment també era molt bo, un xic més potent. No us penseu, només van ser petits tastets, perquè havíem de tornar cap a Girona amb cotxe.
Què és el vi natural? Resumint molt (hi ha tota una filosofia i una "normativa" al darrera) direm que és un vi elaborat amb el fermentat del propi raïm o del most , sense afegir sulfits -que maten els ferments-, ni els conseqüents afegits artificials de ferments, ni aromatitzacions, ni filtratges excessius. Està elaborat amb raïm ecològic, procedent de vinyes sense tractar (les mínimes aplicacions de sofre i coure, acceptats en agricultura ecològica, per combatre els atacs dels fongs). El resultat és un vi viu, dinàmic, que requereix ser consumit en un temps relativament breu - uns dos mesos, ara a la primavera-... Però això no és cap problema, perquè és tant bo que no arriba mai al límit de "picar-se"!!
Podeu veure alguna fotografia més en aquest enllaç
I aquest és el bloc de Can Torres

els nostres criteris de consum

En tant que som una cooperativa de consum crític, hem anat establint criteris a l'hora d'escollir o descartar els productes que volem adquirir: en general, els criteris que hem establert són flexibles, tot i que també hi ha alguns aspectes que els considerem condicions irrenunciables. Hem fixat, així doncs, un sistema de prioritats: quan més factors positius tingui el producte, més punts té per ser escollit.

Aspectes Laborals.
CONDICIÓ BÀSICA: les condicions de treball amb les que s’han elaborat els productes han de ser dignes. Rebutgem productors que no accepten sindicats a l’empresa, que tenen condicions laborals d’explotació, de discriminació, etc.
PRIORITATS: Prioritzem la cooperativa respecte a l’empresa s.a (Però cal valorar-ho en cada cas: hi ha grans cooperatives amb un funcionament proper al model de gran empresa, i hi ha empreses petites i estrictament familiars). Així doncs, donem importància a l’estructura en si, més que no pas al com està legalment constituïda.
Prioritzem el producte artesanal, però no descartem, en determinats casos, productes industrials.
El comerç just no és prioritari (són productes que vénen de lluny i no sabem del cert tot el procés que ha seguit fins arribar a les nostres mans). Es tracta de productes molt concrets (cacau, cafè), que de moment no ens plantegem d’adquirir (Si ho fem, ens plantejarem quins productes agafem en base als criteris descrits).

Procedència
Prioritzem els productes locals (entenem que vol dir comarcal, o de comarques properes). Hi ha productes que no tindrem la possibilitat de trobar-los a prop. En aquest cas, si ens interessa el producte, l’agafarem. Prioritzem també la compra directa al productor, intentant defugir intermediaris.

Presentació del Producte
La prioritat és que sigui a granel. Si no és el cas: prioritzem els embalatges reciclables, tot i que, si això encareix molt el producte, es discutirà si val la pena.

Qualitat
Busquem que el producte sigui fresc, i considerem també la traçabilitat. Altres factors a tenir en compte: el preu i les propietats organolèptiques.

Mètode de Producció
CONDICIÓ BÀSICA: producte de temporada.
PRIORITATS: producte procedent de l’agricultura i la ramaderia ecològiques, però en alguns casos es pot recórrer a la producció integrada. En tot els casos, els productes s'estudiaran de manera particular: si coneixem l’agricultor o el ramader i sabem que hi ha garanties de pràctiques respectuoses amb el medi ambient i amb el bestiar, es pot acceptar, encara que no tingui certificació. De manera secundària, també prioritzem que les varietats dels productes siguin tradicionals, preferiblement autòctones.

Com funcionem?

Com es pot, a Girona, aconseguir de manera periòdica productes ecològics, justos i propers directament dels productors?
Com ens podem alimentar amb iogurts elaborats a la mateixa finca d'on n'ha sortit la llet d'unes vaques sanes i ben tractades?
Una cosa que en principi pot semblar complicada o costosa, acaba resultant fàcil i senzilla si, simplement, unes quantes persones es proposen agrupar-se i coordinar-se entre elles per tirar-ho endavant. És qüestió d'establir les eines idònies, d'estar disposat a dedicar un mínim de temps i de posar en pràctica els principis de la cooperació i la responsabilitat.

Olidecoop funcionem de la següent manera:

1 - Cada unitat de consum (una persona, dues, una família, o un clan), té un "dipòsit": periòdicament es poden fer ingressos a un número de compte de l'associació, i l'ingrés passa a constituir el dipòsit, que cal procurar que no quedi reduït a números vermells.
2 - Un cop per setmana, de divendres a diumenge al vespre, cada unitat de consum fa la comanda per internet mitjançant un full de càlcul compartit.
3 - Els responsables de contactar amb els proveïdors recullen el total de la comanda del seu proveïdor i s'hi posen en contacte.
4- Els proveïdors deixen els productes al local, on hi ha nevera per mantenir els aliments frescos.
5- Cada dimecres a la tarda, seguint un sistema de torns preestablert, dues persones de l'associació obren el local, fan neteja i confeccionen les cistelles, repartint el que toca a cada unitat de consum. Això toca fer-ho a tothom un cop cada dos mesos aproximadament ( és una implicació mínima que considerem que és assumible per a la majoria de participants) .
6- El mateix dimecres, de set a nou del vespre, el local està obert i tothom qui ha fet comanda passa a recollir la seva cistella.
7- El mateix dia i hora es recull també les cistelles de verdura i fruita de pagesos agroecològics, però el procediment per a fer la comanda i els pagaments de moment es fa directament amb ells, de manera individual, a través del la seva web i mitjançant cobraments bancaris en forma de rebuts mensuals.

Hem procurat que el sistema de funcionament sigui àgil i còmode, i que el grau de participació sigui flexible (cadascú pot fer comandes petites o grosses, es pot fer cada setmana o més esporàdicament). Per coordinar-nos, fer les comandes, controlar l'estat de comptes i organitzar els torns de cistella, fem ús de les eines que ens proporciona la xarxa d'internet. És una manera còmode de funcionar, i estalvia feina.

La implicació mínima que es demana és la de venir un cop cada dos mesos a fer les cistelles, però s'agraeix també que es participi, a més a més, en les diferents comissions de treball (economia, comunicació, qualitat...) i que s'assisteixi a les assemblees generals, que acostumem a fer un cop al mes i que serveixen per decidir qüestions generals de funcionament (presentació de nous productes, aclariment de dubtes, benvinguda a nous socis...). Entenem que, en els temps que corren, tothom va atabalat amb horaris i costa trobar forats a l'agenda, però aquesta forma alternativa de consumir que ens proposem, basada en l'eliminació d'intermediaris i en un control conscient de tot el procés que segueix el producte fins arribar a les nostres mans, no s'aconsegueix màgicament. Deslliurar-se del consum acrític i passiu demana implicació: tota la feina que deixa de fer el "reponedor" de productes del super, el transportista i els comercials de les centrals de distribució, és substituïda per la que passem a fer entre nosaltres i el productor. Cal, per tant, un mínim treball de coordinació, una implicació col·lectiva, i per això és imprescindible una participació activa i responsable, aportant cadascú el que li sigui possible.